Confesso que, quan l’any 2020 vaig escriure un article sobre la intel·ligència artificial aplicada a les bases de dades jurídiques, publicat a LinkedIn, imaginava un futur prometedor per a aquesta tecnologia, però la realitat ha superat àmpliament les meves expectatives. Avui, cinc anys després, allò que semblava ciència-ficció –formular una pregunta jurídica complexa en llenguatge natural i rebre ràpidament una resposta ben fonamentada– ja és una pràctica habitual. Aquesta nova realitat ha transformat la meva manera de consultar informació jurídica i m’ha mostrat clarament el gran potencial de la IA en el sector legal.

En aquest article vull compartir, de manera personal i propera, la meva experiència amb la intel·ligència artificial aplicada a les bases de dades jurídiques, reflexionant sobre com ha evolucionat en aquests anys i cap on podria avançar en un futur pròxim.

Característiques de les bases de dades jurídiques amb IA

Actualment, la integració de la IA en les bases de dades jurídiques ha donat lloc a diverses eines i funcionalitats:

• Cerca semàntica i contextual: Permet fer consultes en llenguatge natural, obtenint resultats segons el significat i context, i no només amb paraules literals. Això facilita una recerca molt més precisa i ràpida. Pots escriure el cas directament, sense necessitat d’utilitzar paraules clau.
• Assistents virtuals i xatbots jurídics: Algunes bases de dades han incorporat assistents virtuals amb els quals podem conversar directament. Per exemple, podem preguntar: “Quina és la jurisprudència més recent sobre accidents amb patinets elèctrics?” i rebre respostes estructurades, amb resums i referències pertinents. També podem crear documents jurídics en conversa amb l’assistent, incloent-hi referències recents o específiques del nostre cas.
• Predicció de resultats i anàlisi avançada: La IA pot analitzar grans quantitats de dades jurídiques i oferir estimacions sobre l’èxit potencial d’un cas concret, ajudant a triar la millor estratègia en base a precedents similars.
• Resum i extracció automàtica d’informació: Les eines basades en IA poden generar resums ràpids de documents jurídics extensos, identificar conceptes clau, detectar discrepàncies i facilitar la lectura crítica dels textos legals.
• Integració del fons propi del professional jurídic: Permeten pujar sentències pròpies per elaborar recursos personalitzats, comparar documents o detectar incongruències entre informes pericials, millorant així la documentació generada.
• IA generativa: Genera documents basant-se en altres documents com ara sentències, lleis o articles. Funció molt útil per crear documents legals com formularis, demandes, recursos o contractes. També permet, de forma creativa, aportar estratègies i recomanacions legals des de diferents perspectives.

Avantatges de la IA en bases de dades jurídiques

La IA aporta nombrosos avantatges:

• Resposta directa: Va més enllà d’aportar documents relacionats amb la consulta; genera la resposta en base a la documentació de la base de dades.
• Velocitat i estalvi de temps: Les cerques complexes ara es resolen en minuts, permetent dedicar més temps a la reflexió estratègica.
• Resultats més rellevants: Gràcies a la cerca contextual, les respostes són més precises i exhaustives.
• Facilitat d’ús: La cerca en llenguatge natural fa que siguin accessibles fins i tot per a professionals menys habituats a la tecnologia.
• Aprenentatge continu: Les bases de dades s’actualitzen constantment, adaptant-se a les necessitats específiques dels professionals.
• Visió estratègica: Proporcionen múltiples perspectives sobre un cas, enriquint la presa de decisions.
• Fons documental especialitzat: Aquest és l’aspecte diferencial respecte a les eines generalistes (com ChatGPT o Gemini), oferint respostes específiques, fiables i actualitzades per a juristes.
• Ampliació del portafoli professional: Faciliten que un advocat pugui assessorar ràpidament en àrees que no són la seva especialitat habitual, ampliant el ventall de serveis que ofereix.
• Generació de documentació: Permeten crear documents jurídics complets i ben fonamentats en menys temps.
• Potenciació de la creativitat: Aprofiten la imaginació i el coneixement professional per obtenir més documents i perspectives diverses.
• Tractament del propi fons documental: Generen nous continguts a partir del material propi del professional, augmentant el seu valor i utilitat.

Limitacions de la IA de les bases de dades jurídiques 

Una limitació important de l’ús exclusiu de bases de dades amb IA és que pot reduir la consulta d’altres fonts valuoses, com llibres, revistes especialitzades o obres doctrinals. Això pot limitar la diversitat d’opinions i enfocaments disponibles, oferint una visió parcial i mancada de valoracions d’altres professionals que no estan representats en aquestes plataformes. Per això, un bon professional del dret ha de combinar diferents recursos documentals per garantir una anàlisi més rica, crítica i completa.

El panorama actual: La IA general com a competidora emergent

Les editorials jurídiques afronten un escenari de competència creixent, especialment per part d’eines d’intel·ligència artificial generals com ChatGPT, Claude, Gemini o Grok. Aquestes plataformes no només reben constantment grans volums de dades dels usuaris, sinó que també es beneficien d’una millora tecnològica contínua i accelerada.

Les eines d’IA genèriques es nodreixen d’una base d’usuaris en constant expansió, la qual cosa enriqueix exponencialment tant la quantitat com la qualitat del contingut que les alimenta. Aquest cicle virtuós de dades i interaccions es tradueix en una millora progressiva i notable de les seves respostes especialitzades en dret. La retroalimentació massiva d’informació permet a aquests sistemes afinar els seus algoritmes i oferir resultats cada vegada més precisos i contextualitzats, sent un competidor també en continguts de les bases de dades jurídiques. 

Les bases de dades jurídiques especialitzades tenen, per tant, el repte d’incorporar aquestes innovacions al ritme de les grans multinacionals tecnològiques. Si no ho fan, corren el risc de quedar-se enrere. Les eines generals són cada vegada més ràpides, fiables i, sobretot, molt més econòmiques. Davant d’aquest escenari, les bases de dades especialitzades han d’oferir un valor afegit clar i inqüestionable: un fons documental de qualitat, una especialització jurídica profunda i un alt nivell de fiabilitat.

Un altre repte important és el cost. Les eines d’IA generals poden ser molt més accessibles econòmicament, cosa que permet als advocats utilitzar diverses tecnologies alhora amb una inversió molt inferior. Això podria transformar radicalment les dinàmiques de consum tecnològic dins del sector legal.

Tanmateix, cal tenir present que aquestes eines també comporten riscos significatius. Un dels més destacats és el fenomen de les “al·lucinacions”: la IA pot generar informació incorrecta, com jurisprudència inexistent o referències legals falses. Per això és fonamental verificar sempre qualsevol dada o informació proporcionada per una IA abans d’utilitzar-la en un context professional.

Les bases de dades jurídiques especialitzades, si volen mantenir-se competitives —no només entre elles, sinó també davant aquestes eines generals— hauran de continuar aportant valor diferencial: contingut rigorós, actualitzat i altament específic per al món jurídic. El seu avantatge rau precisament en la garantia de fiabilitat i en el coneixement profund del context jurídic local.

El futur es presenta apassionant, especialment amb la possible arribada de la intel·ligència artificial general (IAG). La intel·ligència artificial general seria una IA capaç de realitzar qualsevol tasca intel·lectual humana, superant-nos en rendiment i adaptabilitat en tots els àmbits cognitius.

Personalment, crec que els propers mesos veurem una evolució significativa d’aquestes tecnologies, que transformaran profundament la feina dels professionals del dret. Tant les eines generals com les bases de dades especialitzades seran imprescindibles en diferents contexts. Els professionals que no les adoptin corren el risc de quedar en clara desavantatge competitiu respecte als que sí ho facin.

Molts experts afirmen que, amb l’arribada de la IA general —una tecnologia capaç de superar els humans en qualsevol tasca intel·lectual—, caldrà replantejar-nos el paper de professions com la d’advocat o la de jutge. La qüestió no és si aquestes professions desapareixeran, sinó com es transformaran per adaptar-se i aprofitar aquestes noves capacitats. Què passarà exactament? Suposo que ho veurem ben aviat o no. 

Conclusió: El futur de les bases de dades jurídiques en l’era de la IA

Per concloure, és evident que les bases de dades jurídiques només sobreviuran i prosperaran si adopten una estratègia clara davant l’avenç imparable de la intel·ligència artificial. Aquesta estratègia ha de basar-se en tres pilars fonamentals:

En primer lloc, la incorporació d’intel·ligència artificial avançada ja no és opcional, sinó imperatiu. Les bases de dades que no integrin algoritmes d’última generació per a la cerca semàntica, l’anàlisi predictiva i la generació de contingut quedaran obsoletes en qüestió de mesos, no d’anys.

En segon lloc, l’enriquiment amb fonts documentals de qualitat excepcional i diferenciades. El veritable valor afegit que pot oferir una base de dades especialitzada és precisament allò que no es pot localitzar fàcilment a internet: jurisprudència comentada per experts, doctrina rigorosa i actualitzada, i anàlisis profundes del marc legal específic. La qualitat i l’especialització seran els factors que marcaran la diferència.

Finalment, però no menys important, un posicionament econòmic competitiu. Les bases de dades jurídiques hauran d’adaptar els seus models de negoci per oferir tarifes assequibles que puguin competir amb el cost relativament baix de les IA generals. La relació qualitat-preu serà determinant en un mercat cada vegada més sensible al cost.

Les editorials jurídiques que aconsegueixin equilibrar aquests tres elements —tecnologia avançada, contingut d’alt valor afegit i preus competitius— no només sobreviuran a la tecnologia de la  IA, sinó que podran prosperar i convertir-se en eines indispensables per al professional del dret del segle XXI.