Diferències entre IA generalista i IA especialitzada en Dret

Aquests dies ha aparegut als mitjans que el Tribunal Superior de Justícia de Canàries (TSJC) ha sancionat un advocat de Tenerife amb una multa de 420 euros per incloure 48 cites de sentències falses en un recurs d’apel·lació. Les cites havien estat generades mitjançant intel·ligència artificial i l’advocat les va donar per vàlides sense verificar-les. Aquest cas ha reobert —encara amb més força— el debat entre IA generalistes i IA especialitzades, i en aquest article en comentarem els principals pros i contres.

Actualment, podem distingir dos grans tipus d’IA:

–IA generalistes, com ChatGPT, Gemini, Claude, Grok, etc.

–IA especialitzades en l’àmbit jurídic, com Genial, Vincent AI, Maite, entre d’altres.

Els resultats obtinguts —i el temps necessari per completar un assumpte— dependran del tipus d’IA utilitzada, però també del context, de la precisió de la informació que facilitem al sistema i, sobretot, de la verificació final. En un altre capítol aprofundirem en aquest aspecte i analitzarem amb més detall les diferències, avantatges i limitacions entre un tipus d’IA i un altre.

IA generalista vs IA especialitzada en Dret

Sovint em pregunten si val la pena pagar per una IA especialitzada en dret o si una generalista com ChatGPT o Gemini ja és suficient per a un advocat. La meva resposta és: depèn de les necessitats informatives i del temps que hi puguis dedicar. Tanmateix, professionalment, jo em decanto per una especialitzada, perquè acostuma a ser molt més fiable i està pensada —des del disseny de l’algoritme fins als fluxos de treball i la presentació de resultats— per donar resposta a un professional del dret.

Un altre punt clau és la jurisprudència: les IA generalistes, en general, no tenen accés directe a fonts jurídiques i repositoris de jurisprudència que són bàsics per a qualsevol estratègia i consulta jurídica. El dia que les sentències siguin realment de lliure accés a internet (i fàcilment explotables per aquests sistemes), això podria canviar.

Avantatge IA especialitzada en dret: 

1) Fiabilitat i consistència

-Solen oferir respostes més robustes perquè el sistema està orientat a l’ús jurídic i minimitza errors típics (com cites inventades).

2) Especialització en opcions i respostes

-Els menús, filtres, sortides i formats (resums, esquemes, comparatives, extractes, etc.) acostumen a adaptar-se millor a la manera de treballar d’un despatx.

3) Accés a jurisprudència i fonts jurídiques

-Quan la plataforma està connectada a bases de dades jurídiques, pots treballar amb suport documental real i traçable.

4) Menys dependència de “prompts” elaborats

-No cal “dominar” tant l’art del prompt: sovint n’hi ha prou amb explicar el cas amb detall i indicar quines conclusions necessites.

-Inclou workflows especialitzats per a les consultes més habituals, amb l’objectiu d’obtenir el màxim rendiment en les consultes jurídiques. 

5) Fons documental professional i actualitzat

-És habitual que incorporin bibliografia, formularis, criteris doctrinals, actualitzacions i materials curats per editorials o equips jurídics de renom.

6) Retorn econòmic

-Estalvi de temps, possibilitat d’ampliar capacitat de treball i, potencialment, d’ampliar el portafoli d’assumptes.

7) Privades

-Les IA especialitzades solen estar més orientades a protegir la privacitat de les dades; de fet, aquest acostuma a ser un dels seus principals valors diferencials respecte a les IA generalistes. A més, no requereixen entrenar el model des de zero, ja que ja incorporen una base de coneixement jurídic especialitzada i, per tant, no necessiten utilitzar la informació de l’usuari per funcionar adequadament.

Punts febles de la IA especialitzada: 

1) Més costos econòmicament: 

-Les IA especialitzades tenen un cost molt superior al de les IA generalistes; per tant, han d’aportar un valor afegit significatiu per poder competir amb aquestes en termes de preu. Excepte versions Ultra, molt concretes per volums de dades molt grans o realització de vídeos. 

2) Poca integració amb d’altres aplicacions: 

-Presenten limitacions pel que fa a l’ús transversal amb altres aplicacions, ja que sovint no disposen d’eines o integracions que permetin interactuar amb altres sistemes d’IA o també en procesos d’automatizació. 

3) Limitació de la IA en consultes jurídiques.

-En principi, la seva utilitat es limita a consultes jurídiques i no s’estén a altres tipus de consultes o matèries. 

4) Menys actualitzada tecnològicament:

-La seva tecnologia es basa en els llenguatges i algoritmes desenvolupats per empreses d’IA generalistes; per tant, acostuma a situar-se lleugerament per darrere en el desplegament tecnològic. 

Avantatges IA generalista: Què pot aportar i per què és atractiva

Les IA generalistes presenten diversos avantatges rellevants que expliquen la seva creixent adopció en entorns professionals.

1) Preu

-Cost inferior o més accessible en comparació amb les IA especialitzades. Excepte en versions Ulta que no solen aportar valor a les consultes jurídiques.

3) Tecnologia

-Evolució tecnològica molt ràpida, amb millores i actualitzacions freqüents.

-Incorporació constant de noves funcionalitats i capacitats.

4) Usos transversals

-Permeten realitzar múltiples tasques no específiques, com ara redactar correus electrònics, resumir documents, preparar esborranys, generar llistes de tasques o idear estratègies de comunicació.

-Faciliten el suport general en processos professionals quotidians. Com ara la gestió del despatx i suport al client. 

5) Integració i automatització

-Major capacitat d’integració amb altres eines i aplicacions (ofimàtica, gestió documental, automatitzacions, sistemes de gestió de continguts, etc.).

-Possibilitat d’interactuar amb diferents plataformes dins del flux de treball.

6) Personalització

-Mitjançant instruccions adequades i un bon criteri d’ús, poden adaptar-se de manera significativa a l’estil, necessitats i preferències de l’usuari.

7) Ús de documentació pròpia

-Ofereixen bons resultats quan es proporciona documentació pròpia.

-Acostumen a generar respostes precises quan es formulen consultes sobre documents carregats al xat, per exemple en l’elaboració d’un recurs a partir d’una sentència.

8) Llenguatges multimodals

– Les IA generalistes solen utilitzar llenguatges multimodals. Això significa que poden treballar amb diferents tipus de formats d’informació alhora, com ara text, imatges, àudio o vídeo. Gràcies a aquesta capacitat, aquests sistemes poden generar contingut en diversos formats i aplicar-se a múltiples funcions, com la creació d’imatges, la generació de vídeo, l’assistència en programació o la interpretació de continguts visuals i textuals.

Àmbits on solen tenir més èxit la IA generalista:

Les IA generalistes destaquen especialment en tasques no estrictament jurisprudencials, com ara:

-comunicació amb clients,

-estructuració d’escrits jurídics,

-revisió d’estil i claredat textual,

-elaboració d’esquemes i checklists,

-resums documentals,

-preparació d’entrevistes amb clients,

-suport organitzatiu i estratègic general.

També poden resultar útils en la definició d’estratègies legals, ja que sovint integren coneixements interdisciplinaris no presents en bases jurídiques tradicionals, com aspectes comunicatius, psicològics o de negociació.

Punts febles de la IA generalista

1) Al·lucinacions

-Constitueixen el principal risc.

-Poden generar conclusions errònies per manca de fonts especialitzades, prompts inadequats o interpretacions incorrectes.

-És possible que proporcionin respostes basades en normativa o jurisprudència d’altres països.

-Requereixen una revisió més exhaustiva que les IA especialitzades.

3) Fonts de coneixement no especialitzades

-La informació no sempre està revisada o validada jurídicament.

-El flux d’informació no està específicament orientat a professionals del dret.

-No disposen d’accés a la jurisprudència de la base de dades del Poder Judicial.

4) Dependència del prompting

-Cal disposar de coneixements avançats en formulació de consultes (prompting) per obtenir resultats òptims.

5) Privacitat i confidencialitat

-Algunes versions gratuïtes poden utilitzar el contingut introduït per entrenar els models.

-Determinades versions de pagament tampoc garanteixen plenament la confidencialitat.

-Aquest aspecte és especialment crític en l’àmbit jurídic, on es tracten dades d’alta sensibilitat (antecedents penals, informes mèdics, informació personal o processal, etc.).

El biaix documental: el gran límit

Aquest és un punt crític —i sovint poc explicat— que afecta tant la IA generalista com la IA especialitzada, encara que per motius diferents.

IA generalistes

Les IA generalistes sovint no disposen d’accés al contingut de moltes de les millors monografies i articles doctrinals del món del dret, ja que aquests materials es troben protegits per llicències editorials o allotjats en plataformes de pagament.

Encara més rellevant:
no sempre tenen accés fiable, complet ni traçable a la jurisprudència, o bé aquest accés és irregular segons la font utilitzada.

Això comporta diversos riscos:

-El contingut pot estar desactualitzat.

-Cal verificar sempre el país o la jurisdicció des de la qual s’elabora la resposta.

-Una part significativa del coneixement utilitzat prové del mateix material aportat pels usuaris, que contribueix indirectament a entrenar o contextualitzar el sistema.

IA especialitzades

En canvi, moltes IA jurídiques especialitzades no exploren de manera oberta tot el contingut jurídic disponible a internet —o ho fan de forma limitada—, ja que treballen principalment amb bases documentals pròpies o amb fons llicenciats.

Això ofereix avantatges importants:

-Fons documentals actualitzats i validats per autors, editors o equips jurídics.

-Major coherència documental.

–Menor incidència d’al·lucinacions respecte de les IA generalistes.

Tanmateix, també pot constituir una limitació quan es busca:

-informació molt recent,

-opinions doctrinals puntuals,

-o documents dispersos fora de les col·leccions contractades.

Recomanacions

Cap sistema d’IA disposa actualment de la totalitat del fons documental jurídic existent. Una part d’aquest coneixement mai no serà accessible de manera unificada, ja que es troba distribuït entre diferents plataformes, editorials i sistemes d’IA amb col·leccions pròpies.

A més, moltes monografies jurídiques especialitzades continuen sense estar integrades ni tan sols en les IA jurídiques especialitzades, i encara menys en les generalistes.

El límit, per tant, no és només tecnològic: és essencialment documental.

Una recomanació que faig com a documentalista és no limitar la consulta únicament a la IA, sinó complementar-la amb monografies i articles doctrinals, on sovint es troba el valor estratègic i diferencial que la IA, per si sola, no pot oferir ( abanda del coneixement propi del professional). No oblidar de consultar catàlegs de biblioteca especialitzades. 

Això implica, necessàriament, treballar una mica més en profunditat els temes. Paradoxalment, l’ús intensiu de la IA està afavorint una certa tendència entre els usuaris: cada vegada tenim menys predisposició a cercar i analitzar la informació, i més expectativa d’obtenir directament el resultat final.

El risc no és tecnològic, sinó metodològic: confondre l’accés ràpid a una resposta amb la comprensió real del problema jurídic.

Quan el client consulta la IA abans que l’advocat

El client, abans de consultar un professional del dret, sovint preguntarà a xats d’IA per obtenir una primera informació o orientació. Aquesta informació pot ser incorrecta o incompleta, ja sigui pel nivell limitat d’informació proporcionada, per la manera com el client formula la pregunta o per una interpretació jurídica inadequada. A més, cal tenir en compte que moltes d’aquestes eines no són productes especialitzats en dret.

Tot i això, en alguns països ja existeixen eines d’intel·ligència artificial dissenyades específicament per oferir orientació jurídica bàsica a persones que no són advocats.

Per aquest motiu, una possible estratègia és preparar les reunions o vistes tenint en compte què podria haver respost una IA. D’aquesta manera, el professional pot entendre quines conclusions prèvies ha pogut treure el client i així oferir-li un assessorament més complet i rigorós basat en el coneixement jurídic professional.

Un altre aspecte important és que els professionals del dret —com també passa en altres professions— han de proporcionar una informació més completa, millor explicada i més ben estructurada que la que pot oferir una eina d’IA com ChatGPT o altres sistemes similars.

Per exemple, si un conveni de divorci o un recurs judicial resulta molt semblant al que podria generar una eina d’intel·ligència artificial, el client pot percebre que podria haver obtingut un resultat similar pel seu compte. Tot i que en realitat cal interpretació jurídica, coneixement normatiu i experiència professional, aquesta és la percepció que pot tenir el client.

Per tant, és fonamental oferir sempre un valor afegit superior al que pot proporcionar una IA. Això implica donar més informació, millor contextualitzada i més ben explicada que la que podrien oferir eines com ChatGPT, Gemini o Claude. El professional ha d’aportar especialment valor en aspectes com la interpretació jurídica, l’estratègia, la dedicació al cas concret i l’experiència acumulada en la resolució de situacions similars.

Com pot ser el futur de la IA generativa en el món jurídic?

Quan es tracta d’intel·ligència artificial, fer previsions a mitjà i llarg termini és especialment difícil: tot pot canviar en qüestió de dies.

En converses amb un bon amic, amb qui sovint debatim sobre com evolucionarà tot plegat, apareix una idea recurrent. Ell sosté que, a mitjà termini, potser ja no caldran IA jurídiques especialitzades: amb una IA generalista com ChatGPT, Claude o Gemini, un advocat podria millorar notablement l’eficiència i l’eficàcia professional a un cost molt inferior.

La seva tesi és que l’evolució de les grans empreses tecnològiques és tan accelerada que les editorials jurídiques o les empreses de programari especialitzat difícilment podran seguir-ne el ritme. A més, considera que l’aportació massiva de documentació i casos per part dels mateixos usuaris acabarà refinant progressivament la qualitat de les respostes dels sistemes generalistes.

I, en part, té raó. En aquest escenari esdevé clau la manera d’interactuar amb la IA i, sobretot, el nivell de coneixement jurídic i metodològic de l’usuari per extreure’n el màxim rendiment.

La controvèrsia encara augmenta si hi afegim el creixement exponencial del rendiment en programació. Cada vegada serà més senzill que el mateix professional es construeixi eines pròpies, automatitzacions i fluxos de treball adaptats a les seves necessitats. Això, amb tota probabilitat, acabarà passant.

El que resulta més incert és com afectarà aquest escenari les empreses de programari jurídic especialitzat. És evident que hauran d’incrementar el seu valor afegit respecte de les IA generalistes.

Paral·lelament, les eines generalistes evolucionen cap a ecosistemes que permeten integrar aplicacions especialitzades —dret, medicina, finances, màrqueting, entre d’altres— o connectar-les amb gran facilitat. Com impactarà això en les empreses especialitzades probablement dependrà també del país i del sistema jurídic. En contextos com el nostre, on bona part de la jurisprudència encara no està plenament indexada o accessible a internet, l’impacte podria ser més gradual. Però caldrà veure com evoluciona.

En definitiva, el valor no és únicament tecnològic. El factor determinant continua sent, al mateix nivell, la font de coneixement: el veritable actiu de les IA especialitzades, juntament amb l’entrenament jurídic i els fluxos de treball dissenyats específicament per a l’ús professional.

Una altra possible conseqüència és que la qualitat del treball del professional del dret, així com la seva eficàcia i eficiència, acabi depenent de la IA que utilitzi. És a dir, els grans despatxos, amb més recursos econòmics, podrien tenir accés a sistemes d’IA més potents i avançats, fet que els permetria ser més competitius i, potencialment, prestar serveis jurídics de més qualitat que aquells advocats amb menys capacitat d’inversió.

Això podria generar un escenari en què no tots els professionals disposessin de les mateixes oportunitats tecnològiques, ampliant així determinades desigualtats dins la professió.

És, probablement, una possibilitat que considero menys probable, però que en cap cas es pot descartar.

La meva conclusió

Personalment, considero que, avui dia, encara té molt sentit utilitzar eines d’IA especialitzades, especialment mentre la jurisprudència no sigui realment de lliure accés a Internet.

El motiu és clar: ofereixen una major fiabilitat de les dades, una millor qualitat del fons documental —amb autors i editorials de prestigi—, contingut revista,  amb jurisprudència, una actualització més controlada i, en definitiva, una menor probabilitat d’al·lucinacions.

Ara, sóc de l’opinió que tant les eines generalistes com les especialitzades son totalment complementaries per els professionals del dret, i poden ser útils en diferents apartats del dia dia d’un advocat. 

En qualsevol cas, cal tenir present un altre element rellevant:  l’avaluació del retorn econòmic real que aporta la IA. No es tracta només del cost de l’eina, sinó de valorar fins a quin punt contribueix a millorar la productivitat, reduir temps de treball, augmentar la qualitat del servei i, en conseqüència, generar un impacte econòmic positiu en l’activitat professional.